miércoles, 3 de abril de 2019

3r Trimestre de 2018 amb els gossos

I seguim amb més cosetes que es poden fer acompanyats dels nostres companys peluts.

Per exemple passejar pel passeig tocant la platja, per molt plena de gent que hi estigui. Ells fent el tafaner observant la gent amunt i avall, els patinets, les bicicletes... Així com ensumant els perfums, l'olor de mar i mil i una olors que deuen percebre amb els seus nassarrons.






Un altre activitat que es pot fer amb ells és fer-los gaudir de petits detalls que per a tu poden ser simples i sense importància i per ells és "la bomba" i s'ho passen pipa amb ben poc. En el cas de la Duna, amb una mica d'aigua és tota una festa. I aquí l'exemple:



I parlant abans de platja i ara d'aigua, què millor que remullar-se acompanyat del teu gos.
I aquí un bany especial, el primer amb "armilla salvavides". Ja que l'estiu del 2018 a la Duna li hem detectat que es cansava força, fins i tot en moments en que el moviment i l'esforç era mínim (com podia ser anar de l'habitació fins la cuina, seguir el ritme en els passeigs habituals i curts). Així com també donava la sensació de presentar dolor, signe que es mostrava especialment en el moment d'aixecar-se. Així va ser que la vam dur al veterinari i després d'un munt de proves (radiografies, analítiques, ecografia cardíaca, electrocardiograma, exploració física...) li van diagnosticar artrosis als dos malucs i displàsia de malucs, així com també una insuficència cardíaca i un problema a la part final de la columna en que hi ha algunes vèrtebres deformades que a vegades poden pinçar el nervi de dita zona). Total pobreta que es va portar molt bé per totes les proves i va haver de començar un tractament de per vida (una medicació pel cor i un diuretètic i un antiinflamatori potent).

Per aquesta raó ens van suggerir que nedar dins de l'aigua li podria anar bé per reforçar musculatura, ja que amb 12 anys és velleta i al perdre-la s'ha quedat al descobert els problemes de l'aparell locomotor i esquelètic. I per evitar que es cansés dins l'aigua, ja que ella no sol entrar dins si no és per buscar la pilota; d'aquesta manera que es trobés més segura. Però clar, la teoria és fàcil, ara a veure com li expliques al gos perquè és això que li poses i que quan entri a l'aigua es relaxi que flota. Ufff jo ho vaig intentar però després de vàries vegades va ser impossible explicar-li i feia, pobreta, força per mantenir-se a "flote" com si no ho portés.



La veritat que s'ho deixa posar tot, el que passa que per la cara -que la Duna sempre ha estat molt expressiva- no n'està convençuda de l'invent. Així que vam acabar desestimant l'armilla, mica en mica, s'anirà acostumant.

Ella és una campiona i la seva capacitat d'esforç, de tirar endavant tot i a vegades tenir dolor, costar-li... és admirable! Caure i aixecar-se endavant, amb més força si cal. Les persones hauríem, a vegades, de prendre exemple d'ells.

I al ser l'estiu, a part de la platja també es pot anar al riu, i aquí el nostre compi més canyero: el Nuck. Que tot i no agradar-li d'entrada massa l'aigua, aquí no s'ho va pensar dues vegades en llençar-s'hi! I, és que clar, caminant per paratges tan bonics que tenim per Catalunya és irresistible prendre un banyet -ara, l'aigua estava gelada!-.







Qui apart de bo, intel·ligent, viu, sociable, àgil, divertit és guapo, es pot permetre el luxe de sortir a la foto, fins i tot, amb la llengua fora! I és que després de moltes corredisses amunt i avall no pot ser altra cosa. Un bon passeig va ser!



I aquí la Duneta que també li encanta el riu, i si té una cascada millor que millor. Aquí tan fa l'artrosis, la displàsia, etc. un veu aigua i cap dins i si al costat de l'aigua hi ha un tronc enorme ja arrodonim la jornada!










També et poden acompanyar a una llibreria, i és que és genial que t'hi deixin entrar acompanyat del teu amic de quatre potes. Si tu surts a fer un tomb, ell t'acompanya i què millor que també pugui entrar amb tu a les botigues. Esperem que en poc temps hi hagi més establiments com aquest de Barcelona.



Bonic també és passejar pel bosc amb els teus amics canins, aquí el Nuck amb el seu company Danko -que també sap posar molt bé!-.



Per l'època del bon temps, un gust també passejar per parcs i jardins, com aquest de Barcelona. I si tenen aigua millor, encara que a vegades només sigui per veure-la i no tastar-la! Ai la Duna que una estona més mirant l'aigua i s'hi llença, no seria el primer cop! jejeje



I és que és un plaer sortir a passejar amb els teus gossos, no sols treure'ls a fer la volta habitual sinó fora de la seva rutina que els hi encanta!