La meva estimada Duna

Aquest mes de maig de 2019 ha sigut molt complicat, la meva estimada Duna, a principis de mes presentava la panxa cada cop més distesa fins que vam detectar que no era normal i no menjava com era habitual en ella, no volia el pinso i gairebé tampoc ni l'arròs amb pollastre i feia més aviat diarrees.

La vam portar al veterinari i evidentment no estava bé l'animalet. Va fer analítica i ecografia abdominal i allí va detectar que tenia bastants tumors tocant a melsa i fetge. Jolin quina notícia! Calia analitzar abans la seva tipologia per fer un tractament o altre. Per cert, es va portar tan bé pobreta per fer-se la eco! allà quietona i mirant-me amb els seus ullets, vaig tenir la sort de poder estar amb ella mentre li feien i, simesnó, vaig intentar donar-li suport moral i no deixar-la sola mentre li feien.

Aixx pobreta, només li faltava això al seu problema de cor, a la seva artrosis, diplàsia de malucs i un problema a la columna.

La vam estar tractant i de seguida se li va fer la biòpsia i va millorar lleugerament uns dies però a la següent setmana d'un dia per l'altra se li va posar la panxa encara més distesa, semblava un "tonel" a punt de rebentar. Vam anar d'urgències a la matinada i pobreta... i tant que estava malament! I a més de tants nervis que se li van sumar, només entrar al veterinari va fer una diarrea que no li va donar temps ni a ajupir-se per fer la caca, va sortir disparada la caca, que va esquitxar moble, pared i terra... ufff quina marranda, amb lo polida que és ella i que sempre s'aguant al màxim per no fer-s'ho en un lloc que no toca i si no toca i té una urgència t'avisa perquè la treguis. Això volia dir que se li havia escapat totalment.

Li van fer eco abdominal urgent, ja que encara no teníem els resultats de la biòpsia. I la van tractar via subcutània i tot (jo la punxava!). Vam seguir el tractament i va millorar una mica. Va passar una setmana més i de nou d'urgències al veterinari perquè l'animalet no el veiem bé, tornava a no menjar gaire i seguia amb diarrees. Així que van canviar el tractament i vam posar-ne una part via subcutània de nou i va fer una lleugera millora. Pensava que se n'anava al cel la meva reina.

Passats uns dies vam contactar de nou amb el veterinari i ens va modificar el tractament aprofitant que ja tenia els resultats de la biòpsia: cirrosis hepàtica severa, "toma ya"! així que no es podia operar, ja que el que hagués estat ideal seria fer transplantament de fetge, perquè el té un 80% afectat però en gossos no es fa. Bufff, així que el pronòstic no és dolent sinó fatal. Potser se'ns en va d'un dia per l'altre o aguanta una mica però el final ja us l'imagineu a curt termini.

Quina il·lusió tenir-la més o menys recuperadeta!!!

Bufff imaginar que se'n va és molt dur, porta més de 13 amb nosaltres, des de petitona que cabia en una mà que conviu amb nosaltres, no ens hem separat mai d'ella i és que es fa estimar moltíssim!!! és una més de la família! Hem vinscut molt bons moments amb ella i els que no han sigut tan bons també, perquè la família està per lo bo i pel que no ho és tant. Hem anat a tot arreu amb ella. A més, la seva intel·ligència, la seva sensibilitat, la seva comprensió, la seva exempleritat.... és que la fan única!!! És una gossa genial!!!! Quina sort hem tingut de viure amb ella tots aquests anys!!!!

Són molt durs aquests dies en que la mort hi és present i no saps quan arribarà el dia; així com els moments en que veus que la gosseta ho passa malament.

Han passat uns quants dies mes i ja estem a principis de juny i hem tornat a canviar el tractament ja que seguia amb una mica de diarrees però una mica millor de la gana i dels ànims. I sembla que li ha anat força bé, se la veu més animada, amb ganeta que ja ens demana menjar a nosaltres (com tota la vida ha fet!) però que ara feia setmanes que no feia. Tot i així aquesta malaltia fa que tingui polidípsia, és a dir, que tingui sensació de sed més sovint cosa que fa que estigui en molts moments del dia tumbada al costat del plat de l'aigua -que fins i tot beu ajaguda al costat, cosa que no havia fet mai- i té una obsessió a beure de les fonts, les dutxes... sembla que tingui un detector d'aigua quan surts a passejar amb ella (ho detecta a metres de distància, les beu ella abans que tu).

Aquí a les fotos un dia passejant una mica per la zona de gespa per canviar d'aires:

I aquí per la platja que tan li agrada, en plan relax:

Ahh i un alicient positiu que hem vist és el fet d'estar amb el seu company de vida, el Nuck i canviar d'ambient de tant en tant; sembla que la motiva i l'engresca. De fet, al passar unes hores junts i anar de passeig amb ell l'hem vist com feliç passejant i olorant el camp, ha agafat un pal i l'ha començat a rossegar i volia que li llançessim per anar-lo a buscar (cosa que fa setmanes que això no ho feia!!!). I ha arribat un moment que s'ha tumbat tan panxa al camp olorant l'aire tota relaxada i quan vam dir de marxar ens mirava com dient: amb lo bé que estic ara i ja hem de marxar. jejeje Coses que les has deveure per creure, és que el Nuck l'anima pobret, no la veu sempre i quan la veu entre ells es deuen comunicar coses, ha sigut la seva companya i s'han ajudat sempre molt.

Ara que ja estem a dia 10 de juny està més animadeta, fins i tot camina amb més rapidesa  en els passeigs. M'alegra beure-la gaudir encara que siguin passeigs més curtets perquè les camenetes ja no la porten ni l'aguanten com voldria, o ja no sent i veu perfectament. Però ens hem anat adaptant i en comptes de cridar-la o dir-li de veu les coses, directament la toques i quan et mira li fas la senyal del que calgui (li dius que vingui, que s'esperi, li senyales el que vols...) i com que és una crack ho "pilla" tot de seguida, l'avantatge també d'ensenyar-li les coses no només de veu sinó per signes i així ara que no sent tant ho comprèn també bé. El que trobem a faltar els seus lladrucs a l'arribar a casa que rebiem com a benvinguda, però és que no ens sent arribar i per tant per això no ve a saludar; ara, quan et veu segueix remenant la seva cueta jejeejeje Pel que fa a menjar ja no vol el pinso i ens les veiem per pensar idees de fer-li per menjar casolà, ja que a més no li pots fer sempre el mateix perquè es cansa, en fi, per ella el que calgui!!!

A veure com va evolucionant la meva reina. Sembla mentida, veure-ho per creure-ho, la voluntat que té en aixecar-se per anar a menjar o beure, per sortir a passejar per fer un pipi (encara que sigui fins al cantó de casa), per pujar o baixar del cotxe (encara que sigui amb una miqueta d'ajuda).... de ben segur si nosaltres tinguessim el que té estaríem tumbats en un llit. És tot un exemple!

L'estimo moltíssssimmmm!!!! Estarem al teu costat fins que arribi el moment!!!!

Ets un sol que brillarà sempre als nostres cors!!!!