La meva estimada Duna

Aquest mes de maig de 2019 ha sigut molt complicat, la meva estimada Duna, a principis de mes presentava la panxa cada cop més distesa fins que vam detectar que no era normal i no menjava com era habitual en ella, no volia el pinso i gairebé tampoc ni l'arròs amb pollastre i feia més aviat diarrees.

La vam portar al veterinari i evidentment no estava bé l'animalet. Va fer analítica i ecografia abdominal i allí va detectar que tenia bastants tumors tocant a melsa i fetge. Jolin quina notícia! Calia analitzar abans la seva tipologia per fer un tractament o altre. Per cert, es va portar tan bé pobreta per fer-se la eco! allà quietona i mirant-me amb els seus ullets, vaig tenir la sort de poder estar amb ella mentre li feien i, simesnó, vaig intentar donar-li suport moral i no deixar-la sola mentre li feien.

Aixx pobreta, només li faltava això al seu problema de cor, a la seva artrosis, diplàsia de malucs i un problema a la columna.

La vam estar tractant i de seguida se li va fer la biòpsia i va millorar lleugerament uns dies però a la següent setmana d'un dia per l'altra se li va posar la panxa encara més distesa, semblava un "tonel" a punt de rebentar. Vam anar d'urgències a la matinada i pobreta... i tant que estava malament! I a més de tants nervis que se li van sumar, només entrar al veterinari va fer una diarrea que no li va donar temps ni a ajupir-se per fer la caca, va sortir disparada la caca, que va esquitxar moble, pared i terra... ufff quina marranda, amb lo polida que és ella i que sempre s'aguant al màxim per no fer-s'ho en un lloc que no toca i si no toca i té una urgència t'avisa perquè la treguis. Això volia dir que se li havia escapat totalment.

Li van fer eco abdominal urgent, ja que encara no teníem els resultats de la biòpsia. I la van tractar via subcutània i tot (jo la punxava!). Vam seguir el tractament i va millorar una mica. Va passar una setmana més i de nou d'urgències al veterinari perquè l'animalet no el veiem bé, tornava a no menjar gaire i seguia amb diarrees. Així que van canviar el tractament i vam posar-ne una part via subcutània de nou i va fer una lleugera millora. Pensava que se n'anava al cel la meva reina.

Passats uns dies vam contactar de nou amb el veterinari i ens va modificar el tractament aprofitant que ja tenia els resultats de la biòpsia: cirrosis hepàtica severa, "toma ya"! així que no es podia operar, ja que el que hagués estat ideal seria fer transplantament de fetge, perquè el té un 80% afectat però en gossos no es fa. Bufff, així que el pronòstic no és dolent sinó fatal. Potser se'ns en va d'un dia per l'altre o aguanta una mica però el final ja us l'imagineu a curt termini.

Quina il·lusió tenir-la més o menys recuperadeta!!!

Bufff imaginar que se'n va és molt dur, porta més de 13 amb nosaltres, des de petitona que cabia en una mà que conviu amb nosaltres, no ens hem separat mai d'ella i és que es fa estimar moltíssim!!! és una més de la família! Hem vinscut molt bons moments amb ella i els que no han sigut tan bons també, perquè la família està per lo bo i pel que no ho és tant. Hem anat a tot arreu amb ella. A més, la seva intel·ligència, la seva sensibilitat, la seva comprensió, la seva exempleritat.... és que la fan única!!! És una gossa genial!!!! Quina sort hem tingut de viure amb ella tots aquests anys!!!!

Són molt durs aquests dies en que la mort hi és present i no saps quan arribarà el dia; així com els moments en que veus que la gosseta ho passa malament.

Han passat uns quants dies mes i ja estem a principis de juny i hem tornat a canviar el tractament ja que seguia amb una mica de diarrees però una mica millor de la gana i dels ànims. I sembla que li ha anat força bé, se la veu més animada, amb ganeta que ja ens demana menjar a nosaltres (com tota la vida ha fet!) però que ara feia setmanes que no feia. Tot i així aquesta malaltia fa que tingui polidípsia, és a dir, que tingui sensació de sed més sovint cosa que fa que estigui en molts moments del dia tumbada al costat del plat de l'aigua -que fins i tot beu ajaguda al costat, cosa que no havia fet mai- i té una obsessió a beure de les fonts, les dutxes... sembla que tingui un detector d'aigua quan surts a passejar amb ella (ho detecta a metres de distància, les beu ella abans que tu).

Aquí a les fotos un dia passejant una mica per la zona de gespa per canviar d'aires:

I aquí per la platja que tan li agrada, en plan relax:

Ahh i un alicient positiu que hem vist és el fet d'estar amb el seu company de vida, el Nuck i canviar d'ambient de tant en tant; sembla que la motiva i l'engresca. De fet, al passar unes hores junts i anar de passeig amb ell l'hem vist com feliç passejant i olorant el camp, ha agafat un pal i l'ha començat a rossegar i volia que li llançessim per anar-lo a buscar (cosa que fa setmanes que això no ho feia!!!). I ha arribat un moment que s'ha tumbat tan panxa al camp olorant l'aire tota relaxada i quan vam dir de marxar ens mirava com dient: amb lo bé que estic ara i ja hem de marxar. jejeje Coses que les has deveure per creure, és que el Nuck l'anima pobret, no la veu sempre i quan la veu entre ells es deuen comunicar coses, ha sigut la seva companya i s'han ajudat sempre molt.

Ara que ja estem a dia 10 de juny està més animadeta, fins i tot camina amb més rapidesa  en els passeigs. M'alegra beure-la gaudir encara que siguin passeigs més curtets perquè les camenetes ja no la porten ni l'aguanten com voldria, o ja no sent i veu perfectament. Però ens hem anat adaptant i en comptes de cridar-la o dir-li de veu les coses, directament la toques i quan et mira li fas la senyal del que calgui (li dius que vingui, que s'esperi, li senyales el que vols...) i com que és una crack ho "pilla" tot de seguida, l'avantatge també d'ensenyar-li les coses no només de veu sinó per signes i així ara que no sent tant ho comprèn també bé. El que trobem a faltar els seus lladrucs a l'arribar a casa que rebiem com a benvinguda, però és que no ens sent arribar i per tant per això no ve a saludar; ara, quan et veu segueix remenant la seva cueta jejeejeje Pel que fa a menjar ja no vol el pinso i ens les veiem per pensar idees de fer-li per menjar casolà, ja que a més no li pots fer sempre el mateix perquè es cansa, en fi, per ella el que calgui!!!

A veure com va evolucionant la meva reina. Sembla mentida, veure-ho per creure-ho, la voluntat que té en aixecar-se per anar a menjar o beure, per sortir a passejar per fer un pipi (encara que sigui fins al cantó de casa), per pujar o baixar del cotxe (encara que sigui amb una miqueta d'ajuda).... de ben segur si nosaltres tinguessim el que té estaríem tumbats en un llit. És tot un exemple!

L'estimo moltíssssimmmm!!!! Estarem al teu costat fins que arribi el moment!!!!

Ets un sol que brillarà sempre als nostres cors!!!!

Escena - Habitación infantil - regalo para Valeria (mi sobrina)

Y aquí una escena muy especial que regalé el pasado mes de marzo a mi sobrina, que cumplió 1 añito; para que ya se vaya adentrando a las minis jejeje

Os explico un poco los detallitos, porqué cada cosa tiene su qué.

En la vista frontal podemos observar a la izquierda un marquito con la inicial de su nombre que hice a punto de cruz. En la estantería un juego de dados con letras para fomentar la lectura y los juegos educativos, al lado de un muñeco que es un perrito, puesto que a mi me encantan los perros y siempre tengo que dejar su huella jeejjeje

Y hay una foto que justamente es una foto de mi sobrina, de un book de fotos que le hicieron mi hermana y mi cuñado y esta era mi foto favorita y la puse en tamaño mini para que fuera 100% personalizada la escena. Además el papel pintado de fondo lo hice yo misma con el power point para que fuera igual que el que la niña tiene en su habitación. Al igual que la cinta de telas que hay en la pared lateral derecha, que es exactamente igual que la que mi madre le hizo para su habitación -pero yo la he hecho mini mini-.

Además, los muebles venían blancos combinados con otro color y yo les puse el detalle rosa, puesto que su habitación real combina los colores rosa, gris y blanco y he querido jugar con los mismos tonos. Y la camita, a parte de tener un colchón bien cómodo tiene una sábana y una colcha con sus cojines a juego que me regaló una miniaturista en una feria de casas de muñecas en Barcelona y que ya escogí con esta intención (antes de que mi hermana estuviera embarazada, ya que ya tenía en mente hacerle este regalo para cuando tuviera un hijo/a) y justamente encajó los tonos y todo (¡qué guardadito lo tenía!).

La cajonera, de la que se abren bien los cajones y se pueden guardar muchas cosas. Tiene encima una lámpara de sobremesa (hecha con un tapón de crema y un botecito que encontré en su día en la calle -tirado en el suelo- y como tenía una forma característica lo guardé y ya tiene su utilidad, -después de haber sido limpiado y tuneado jejeje-. A su lado un pequeño neceser hecho con fieltro y los dentalles pintados con rotulador rojo. Y acompañándolo, una cesta con botes de cremas y jabones, así como toallas pequeñas y pañales para los cuidados del bebé (los primeros hechos con los plásticos de las cápsulas y cuentas de collar y los segundos con fieltro). Y la cestita es un tapón de una botella decorado con una cintita en el borde y en su interior con un trocito de papel como de tela muy fino como forro.

Al lado de la cajonera podemos ver un cubo para la ropa sucia (lo hice con la boquilla de cartón que se usa para las pruebas de espirometría (que tenía de alguna que me habían hecho a mi en su día) -que la recorté y la forré en su parte superior y inferior con la misma tela que forré la silla. Y la tapa és un cartón grueso recortado al que le pegué una cuenta de collar. Y así de resultón quedó.

En la pared lateral izquierda podemos ver una pequeña estantería con algunas figuras de animales (un elefante y un león -que son pasta con forma de animales que pinté de colores con pintura acrílica), además de dos botes de colonia hechos con cuentas de collar. Y la estantería está hecha con maderitas que tenía que pinté de color blanco. Debajo, le puse un colgador con unos pequeños soportes que tenía y que pinté que son los colgadores. Y de ellso cuelga un vestidito que hice con un trocito de tela y unas cintitats que hacen de tirantes -expuesto en un colgador hecho con un clip de escritorio-.

A parte de la pared de papel pintado, las otras paredes y techo son pintados con pintura acrílica blanca. Y el zócalo de la pared frontal está hecho con el papel que viene debajo de la carne/verdura a veces, pero seco, sin estar manchado; lo recorté y lo pegué y como tiene como una textura especial y unos puntitos queda diferente y le da un toque.

Y el suelo es lo que me costó más tiempo, porqué fue por fases. Son palitos de helado que tenía (algunos ya tenían color y otros eran de color madera), pues los pinté y como tenían de base colores diferentes "chupaban" diferente la pintura con lo que los pinté, con lo que dan tonalidades diferentes -les tuve que dar varias capas para que fijara bien-. Después los fui cortando y pegando para que tuviera esta forma. Y terminé por barnizarlos bien y finalmente dar una capa de pintura acrílica blanca, quitando antes de que secara del todo los excesos, así podéis ver que se filtra en algunos huecos y ranuras y da tonalidades diferentes con el rosa que ya tenían las maderitas antes. Y aquí el resultado que ha valido la pena tanta dedicación a este suelo, porqué me encanta como ha quedado. Ahh y no nos olvidemos de la alfombrita sencillita pero resultona que hice con fieltro.

Espero que os guste :)

3r Trimestre de 2018 amb els gossos

I seguim amb més cosetes que es poden fer acompanyats dels nostres companys peluts.

Per exemple passejar pel passeig tocant la platja, per molt plena de gent que hi estigui. Ells fent el tafaner observant la gent amunt i avall, els patinets, les bicicletes... Així com ensumant els perfums, l'olor de mar i mil i una olors que deuen percebre amb els seus nassarrons.

Un altre activitat que es pot fer amb ells és fer-los gaudir de petits detalls que per a tu poden ser simples i sense importància i per ells és "la bomba" i s'ho passen pipa amb ben poc. En el cas de la Duna, amb una mica d'aigua és tota una festa. I aquí l'exemple:

I parlant abans de platja i ara d'aigua, què millor que remullar-se acompanyat del teu gos.

I aquí un bany especial, el primer amb "armilla salvavides". Ja que l'estiu del 2018 a la Duna li hem detectat que es cansava força, fins i tot en moments en que el moviment i l'esforç era mínim (com podia ser anar de l'habitació fins la cuina, seguir el ritme en els passeigs habituals i curts). Així com també donava la sensació de presentar dolor, signe que es mostrava especialment en el moment d'aixecar-se. Així va ser que la vam dur al veterinari i després d'un munt de proves (radiografies, analítiques, ecografia cardíaca, electrocardiograma, exploració física...) li van diagnosticar artrosis als dos malucs i displàsia de malucs, així com també una insuficència cardíaca i un problema a la part final de la columna en que hi ha algunes vèrtebres deformades que a vegades poden pinçar el nervi de dita zona). Total pobreta que es va portar molt bé per totes les proves i va haver de començar un tractament de per vida (una medicació pel cor i un diuretètic i un antiinflamatori potent).

Per aquesta raó ens van suggerir que nedar dins de l'aigua li podria anar bé per reforçar musculatura, ja que amb 12 anys és velleta i al perdre-la s'ha quedat al descobert els problemes de l'aparell locomotor i esquelètic. I per evitar que es cansés dins l'aigua, ja que ella no sol entrar dins si no és per buscar la pilota; d'aquesta manera que es trobés més segura. Però clar, la teoria és fàcil, ara a veure com li expliques al gos perquè és això que li poses i que quan entri a l'aigua es relaxi que flota. Ufff jo ho vaig intentar però després de vàries vegades va ser impossible explicar-li i feia, pobreta, força per mantenir-se a "flote" com si no ho portés.

La veritat que s'ho deixa posar tot, el que passa que per la cara -que la Duna sempre ha estat molt expressiva- no n'està convençuda de l'invent. Així que vam acabar desestimant l'armilla, mica en mica, s'anirà acostumant.

Ella és una campiona i la seva capacitat d'esforç, de tirar endavant tot i a vegades tenir dolor, costar-li... és admirable! Caure i aixecar-se endavant, amb més força si cal. Les persones hauríem, a vegades, de prendre exemple d'ells.

I al ser l'estiu, a part de la platja també es pot anar al riu, i aquí el nostre compi més canyero: el Nuck. Que tot i no agradar-li d'entrada massa l'aigua, aquí no s'ho va pensar dues vegades en llençar-s'hi! I, és que clar, caminant per paratges tan bonics que tenim per Catalunya és irresistible prendre un banyet -ara, l'aigua estava gelada!-.

Qui apart de bo, intel·ligent, viu, sociable, àgil, divertit és guapo, es pot permetre el luxe de sortir a la foto, fins i tot, amb la llengua fora! I és que després de moltes corredisses amunt i avall no pot ser altra cosa. Un bon passeig va ser!

I aquí la Duneta que també li encanta el riu, i si té una cascada millor que millor. Aquí tan fa l'artrosis, la displàsia, etc. un veu aigua i cap dins i si al costat de l'aigua hi ha un tronc enorme ja arrodonim la jornada!

També et poden acompanyar a una llibreria, i és que és genial que t'hi deixin entrar acompanyat del teu amic de quatre potes. Si tu surts a fer un tomb, ell t'acompanya i què millor que també pugui entrar amb tu a les botigues. Esperem que en poc temps hi hagi més establiments com aquest de Barcelona.

Bonic també és passejar pel bosc amb els teus amics canins, aquí el Nuck amb el seu company Danko -que també sap posar molt bé!-.

Per l'època del bon temps, un gust també passejar per parcs i jardins, com aquest de Barcelona. I si tenen aigua millor, encara que a vegades només sigui per veure-la i no tastar-la! Ai la Duna que una estona més mirant l'aigua i s'hi llença, no seria el primer cop! jejeje

I és que és un plaer sortir a passejar amb els teus gossos, no sols treure'ls a fer la volta habitual sinó fora de la seva rutina que els hi encanta! 

El 2n trimestre del 2018

I aquí seguim amb més cosetes per posar-nos al dia...

de tant en tant toca fer de cangur del Danko i són 3 gossets a sortir alhora, el Nuck i el Danko van més rapidet que la Duna, però a ella també li agrada sortir acompanyada d'ells. I així anem els 4 jejeje

La veritat és que es porten superbé en l'ascensor, ben assegudets, s'esperen a baixar i a obrir portes. Sort que estan ja acostumats sinó seria una "estampida" i amb els tres seria impossible. D'aquí la importància de tenir els gossos el més educats possible, i aquests són tres solets! 

I què menys que algunes "poses" a la gespa, aprofitant el passeig pel parc!

I, com sempre, la Duna té un detector de fonts d'aigua i quan en troba una ja sap demanar que li obris. Algú en té algun dubte de què vol?

També hi ha hagut moments de relax i "mimitos" i és el que Nuck és tot un "peluchin" que l'abraçaries en tot moment. Qui s'en pot resistir?!

Aprofitant el bon temps, sempre és agradable veure la posta de sol passejant per la platja. 

I si pots mullar-te una mica les potetes: quin gustet!!! La Duna n'és una especialista!

A més, què millor que el bon temps per fer turisme, i és que Barcelona guarda molts encants! 

Un passeig per les fonts de Muntjuic...

I un altre pel Castell de Muntjuic...

Tanmateix, és molt bonic aprofitar els passeijos més rutinaris de Teià per prendre algunes boniques fotos per deixar plasmats els bons moments del dia a dia en bona companyia.

A la Duna li és ben senzill asseure's o tumbar-se i mirar a la càmara, estant-se quieta com si només li faltés dir "lluiíssss" i, a vegades, sembla que somrigui i tot a la càmara. És més fotogènica ella!!! Suposo que al fer-li de petita ja està més que acostumada.

Passejant que passejant, a la platja de Vilassar de Mar vam anar i mireu quines fotos més maques vam fer. La Duna estava en plan "relax total", gaudint de les vistes, les olors i el solet.

També hi ha estones divertides que es viuen a casa, com les que genera el Nuck.

Amb la col·locació de les dues pilotes a la boca alhora, la veritat que no he vist cap gos que ho faci jejeje des de petit que va agafar la traça de fer-ho i manté la pràctica jejeje ben curiós

 I aquí una mostra que el Nuck també sap posar a les fotos!

Aiii el Nuck i els "mimitos", i és que encara no sap que ja pesa més de 30 quilos! que ja no és tan fàcil posar-se a la falda com quan era cadellet jejeje Però per mi no és cap problema, encara que sigui mig cos és tot un plaer tenir-lo al damunt!!! No hi ha paraules per descriure moments com aquests, de sintonia, de connexió, d'estima...

Passejant per Teià, en les seves festes també es bonic fer-ho no sols amb la Duna sinó amb el seu company Scooby, que també sap posar per les fotos jjeejeje

A vegades, m'agrada fer-lis fotos artístiques, aprofitant que ells es deixen moure i col·locar com em sembla. I aquí un resultat, aprofitant que estaven tumbats l'un molt a prop de l'altre, els vaig bellugar una mica fins que quedissin gairebé junts i aquí el resultat. No es van immutar gaire, i és que són un parell molt ben avingut. 

I aquí ja tumbats al seu aire, en unes "poses" més naturals i còmodes jeje

I estant ja al juny un bon passeig pel Parc de Catalunya és d'agrair, aprofitant que a la part de dalt de tot s'està tranquil·let a certes hores del dia. Podeu veure però que alguns aprofiten per descansar, com el "senyor" Nuck que carrega bateries i, en canvi, d'altres aprofiten per analitzar centímetre a centímetre l'entorn, com la "senyora" Duna. Cadascú a lo seu.

I aquí un peti vídeo del passeig a l'aire lliure de la Duna i el Nuck i com dins la seva mesura, es van controlant un a l'altre i tendeixen a anar juntets.

I és que en els passeigs hi ha moments per tot, no sols per ensumar, caminar, córrer, fer les necessitats i jugar amb la pilota. El Nuck és especialista en revolcar-se per la gespa, deu ser molt agradable perquè se'l veu que gaudeix moltíssim! Plaers de la vida que molts desconeixem jejeje

Córrer per alguns és superemocionant, però controlant a la teva compi en tot moment jeje Aquí un altre petit vídeo.

I després de tant amunt i avall va bé descansar uns minuts abans de tornar cap a casa... sempre en bona companyia!

I per acabar el trimestre què millor que unes fotos de la platja d'Arenys de Mar, que tant ens agrada; amés, perquè allí són amics dels gossos tot l'any, no només a l'hivern i a la tardor. Eii i que no hi falti la pilota!

I una foto artística jejeje potetes i peuts!

Fins el següent trimestre! Eii i no està seria aquí sinó concentrada jejjee