Reportatge de fotos

I quina bonica manera d'acabar l'any amb un reportatge fotogràfic professional amb els nostres companys de vida de quatre potes, la Duna i el Nuck!

La veritat és que era el primer cop que ho feiem i va ser una mica estressant l'experiència però bonica, per desar un record. El lloc era una mica "transitat" per dir-ho d'alguna manera -tant per persones com per gossos- i hi havia massa moviment pel nostre gust, però ja erem allí i "estavem en el merder". A més, els focus que s'encenien amb el flaix no vam caure que el Nuck es podria espantar amb el minúscul sorollet que feiem a l'encendre's; el problema que va rematar la situació, però, va ser els sorolls que va fer la fotògrafa perquè els gossos li prenguessin atenció -per flipar!- fins i tot jo hagués anar a bordar-li jajaja pobret Nuck, quin ensurt! Amb lo fotogènics que són al natural 100% tant el Nuck com la Duna! No calia fer sorolls extranys! Total, després d'avisar-la ja no va repetir-ho més, però "el mal" ja estava fet, així que vam fer tots el que vam poder. Això sí, ja n'hem après, i pel proper reportatge convindrà estar sols, sense persones i animals a prop i sense que ningú faci sorolls extranys. 

Tot i així, deunidó lo boniques que van sortir, després de tot les fotos. Aquí una mostra.

La Duna, la primera:

Aquí "un par de dos", sentint-ho molt va ser impossible, després de desenes de fotos, que miressin els dos alhora -bàsicament el Nuck és el que estava pendent de nosaltres i dels flaixos-, pobret. I la senyora Duna, en la seva línia, sempre atenta a la càmara!

També, vam fer-nos fotos amb ells, aquí les meves amb les meves estrelletes.

Amb la Duna, o com li dic carinyosament: la meva petitona, la meva patatota, la meva reina: 

I amb el meu petit Nuck, o com li dic carinyosament, el meu petit, el meu Nucket:

Una experiència més!